Skip to main content

El Manifest “Darrera crida”

Això és més que una crisi econòmica i de règim: és una crisi de civilització

Els ciutadans i ciutadanes europeus, en la seva gran majoria, assumeixen la idea de que la societat de consum actual pot “millorar” en el futur (i que hauria de fer-ho). Entre tant, bona part dels habitants del planeta esperen anar acostant-se als nostres nivells de benestar material. Tot i així, el nostre nivell de producció i consum s’ha aconseguit al preu d’esgotar els recursos naturals i energètics, i trencar els equilibris ecològics de la Terra.

Res d’això és nou. Les investigadores i els científics més lúcids han estat donant-nos fonamentats senyals d’alarma des de començaments dels anys setanta del segle XX: de prosseguir amb les tendències de creixement vigents (econòmic, demogràfic, en l’ús de recursos, generació de contaminants i increment de desigualtats) el resultat més probable per al segle XXI és un col·lapse de la civilització.

Avui s’acumulen les notícies que indiquen que la via del creixement és ja un genocidi a càmera lenta. El declivi en la disponibilitat d’energia barata, els escenaris catastròfics del canvi climàtic i les tensions geopolítiques pels recursos mostren que les tendències de progrés del passat s’estan trencant.

Davant d’aquest desafiament no n’hi ha prou amb els mantres cosmètics del desenvolupament sostenible, ni amb la mera aposta per tecnologies eco-eficients, i tampoc amb una suposada “economia verda” que encobreix la mercantilització generalitzada de bens naturals i serveis ecosistèmics. Les solucions tecnològiques, tant a la crisi ambiental com al declivi energètic, són insuficients. A més a més, la crisi ecològica no és un tema parcial sinó que determina tots els aspectes de la societat: alimentació, transport, indústria, urbanització, conflictes bèl·lics… Es tracta, en definitiva, de la base de la nostra economia i de les nostres vides.

Estem atrapats en la dinàmica perversa d’una civilització que si no creix no funciona, i si creix destrueix les bases naturals que la fan possible. La nostra cultura, tecnòlatra i mercàlatra, oblida que som, des de l’arrel, dependents dels ecosistemes i interdependents.

La societat productivista i consumista no pot ser sustentada pel planeta. Necessitem construir una nova civilització capaç d’assegurar una vida digna a una enorme població humana (avui més de 7.200 milions), encara creixent, que habita un món de recursos minvants. Per això, seran necessaris canvis radicals als nostres modes de vida, les nostres formes de producció, el disseny de les ciutats i l’organització territorial: i sobre tot als valors que guien tot l’anterior. Necessitem una societat que tingui com a objectiu recuperar l’equilibri amb la biosfera, i utilitzi la investigació, la tecnologia, la cultura, l’economia i la política per a avançar cap a aquest objectiu. Per això necessitarem tota la imaginació política, generositat moral i creativitat tècnica que aconseguim desplegar.

Però aquesta Gran Transformació es troba amb dos obstacles titànics: la inèrcia del mode de vida capitalista i els interessos dels grups privilegiats. Per a evitar el caos i la barbàrie cap a on avui estem dirigint-nos, necessitem una ruptura política profunda amb l’hegemonia vigent, i una economia que tingui com a fi la satisfacció de necessitats socials dins dels límits que imposa la biosfera, i no l’increment del benefici privat.

Per sort, cada cop més gent està reaccionant davant dels intents de les elits de fer-los pagar els plats trencats. Avui, a l’Estat espanyol, el despertar de dignitat i democràcia que va suposar el 15M (des de la primavera de 2011) està gestant un procés constituent que obre possibilitats per a d’altres formes d’organització social.

Malgrat tot, és fonamental que els projectes alternatius prenguin consciència de les implicacions que suposen els límits del creixement i dissenyin propostes de canvi molt més audaces. La crisi de règim i la crisi econòmica només es podran superar si al mateix temps se supera la crisis ecològica. En aquest sentit, no basten polítiques que tornin a les receptes del capitalisme keynesià. Aquestes polítiques ens van portar, durant els decennis que van seguir a la segona guerra mundial, a un cicle d’expansió que ens va col·locar en el llindar dels límits del planeta. Un nou cicle d’expansió és inviable: no hi ha base material, ni espai ecològic, ni recursos naturals que puguin sustentar-lo.

El segle XXI serà el segle més decisiu de la història de la humanitat. Suposarà una gran prova per a totes les cultures i societats, i per a l’espècie en el seu conjunt. Una prova on es dirimirà la nostra continuïtat a la Terra i la possibilitat d’anomenar “humana” a la vida que siguem capaços d’organitzar després. Tenim davant nostre el repte d’una transformació d’un calibre anàleg al de grans esdeveniments històrics com la revolució neolítica o la revolució industrial.

Atenció: la finestra d’oportunitat s’està tancant. Es cert que hi ha molts moviments de resistència al voltant del món en pro de la justícia ambiental (l’organització Global Witness ha registrat gairebé mil ambientalistes morts només als últims deu anys, en les seves lluites contra projectes miners o petroliers, defensant les seves terres i les seves aigües). Com a molt, tenim un lustre per a assentar un debat ample i transversal sobre els límits del creixement, i per a construir democràticament alternatives ecològiques i energètiques que siguin a la vegada rigoroses i viables. Hauríem de ser capaces de guanyar grans majories per a un canvi de model econòmic, energètic, social i cultural. A més a més de combatre les injustícies originades per l’exercici de la dominació i l’acumulació de riquesa, parlem d’un model que assumeixi la realitat, faci les paus amb la naturalesa i possibiliti la vida bona dins dels límits ecològics de la Terra.

Una civilització s’acaba i n’hem de construir una altra de nova. Les conseqüències de no fer res —o fer massa poc— ens porten directament al col·lapse social, econòmic i ecològic. Però si comencem avui, encara podem ser les i els protagonistes d’una societat solidària, democràtica i en pau amb el planeta.

En diversos llocs de la Península Ibérica, Balears, Canàries, Ceuta i Melilla, i a l’estiu de 2014

Traducció de Antonio Turiel & Jordi Solé del Oil Crash Observatory

Source:

Comments

Popular posts from this blog

Oct. 7 Reports Implode: Beheaded Babies, NY Times Scandal, & More

Glenn Greenwald    

Israel’s Descent Into Madness & the Holocaust Comparison

BreakThrough News   Rania Khalek was joined by Tarik Cyril Amar, a historian from Germany and associate professor at Koc University in Istanbul, to discuss Israel’s descent into genocidal fascism. Prof. Amar addresses whether it’s useful to make Holocaust and Nazi comparisons and the real reason behind the West’s unshakeable loyalty attitude when it comes to Israel’s barbarism.   

Zionist and US imperialist criminals are about to grab the natural gas off shore Gaza

globinfo freexchange   As the genocide against Palestinians of Gaza is about to be completed with an act of unprecedented brutality by the Zionists and butcher Netanyahu through the bombardment of about 1.4 million civilians in Rafah, it seems that they have already set their next primary goal. Which, in short, is to grab the natural gas resources off shore Gaza, together with their US imperialist buddies whose contribution to the genocide has been undoubtedly critical.     As already reported , in 2007, Hamas came to power and Israel launched an offensive on Gaza Strip, leaving behind 1,400 dead Palestinians, but taking with it the gas fields. Within a year, Israel announced the discovery of the Leviathan natural gas field, which did include Gaza's riches, valued at 453 billion dollars. But Gazans have been denied around 47 billion dollars in revenue. As for Tel Aviv, it's gunning to become a new hub. At that moment in time, that is 2022, Russian oil and gas were sanctioned.

Neocon Queen Victoria Nuland Ends Her Reign: Exposing a Catastrophic Career

Glenn Greenwald    

Το σκάσιμο της φούσκας Μητσοτάκη με νέα επίσημη χρεοκοπία και οριστικό τέλος της μεταπολίτευσης

του system failure   Τα αποτελέσματα των εκλογών της 25ης Ιουνίου ήταν λίγο-πολύ αναμενόμενα όσον αφορά τις πρώτες θέσεις με βάση και τα αποτελέσματα της πρώτης κάλπης του Μαίου. Αν συμπεριλάβουμε και το ποσοστό της αναμενόμενης αποχής, δεν μας έδωσαν κάποια ιδιαίτερη έκπληξη. Αυτό όμως που φαίνεται να αιφνιδίασε ακόμα και το συστημικό κατεστημένο, είναι η είσοδος των δύο υπερσυντηρητικών, ακροδεξιών κομμάτων Νίκη και Σπαρτιάτες, με το τελευταίο να έχει ξεκάθαρες διασυνδέσεις με τον πρώην Χρυσαυγίτη, Ηλία Κασιδιάρη. Παρά τη μεγάλη νίκη Μητσοτάκη, οι μιντιακοί ινστρούχτορες της καθεστωτικής προπαγάνδας εμφανίστηκαν σε γενικές γραμμές "μουδιασμένοι" και αυτό οφείλεται στο γεγονός ότι το συστημικό κατεστημένο (δηλαδή τα μεγάλα οικονομικά συμφέροντα που ελέγχουν και το σύνολο των μεγάλων ΜΜΕ πανελλαδικής εμβέλειας), πέτυχε μόνο έναν από τους τέσσερις μεγάλους στόχους που είχε θέσει εξ'αρχής. Μιλώντας με ποδοσφαιρικούς όρους, ουσιαστικά έχασε με σκορ 3-1.   Ο μεγάλος στόχος πο

Τυχαία γεγονότα στην τριτοκοσμική μπανανία των Βαλκανίων

failed evolution   1) Συμβαίνει το μεγαλύτερο σιδηροδρομικό δυστύχημα στην ιστορία της χώρας. 2) Γίνεται αστραπιαία επιχείρηση μοντάζ των συνομιλιών του σταθμάρχη από μηχανισμό του καθεστώτος, πριν ακόμα φτάσει στα χέρια των αρχών, προκειμένου να αποδοθεί η τραγωδία αποκλειστικά σε ανθρώπινο λάθος και να βγουν από το κάδρο οι πολιτικές ευθύνες ανώτατων κυβερνητικών αξιωματούχων. 3) Αναπαράγεται το παραποιημένο υλικό αστραπιαία από ναυαρχίδα της καθεστωτικής προπαγάνδας. 4) Τοποθετείται επικεφαλής στην επιτροπή-παρωδία πρωτοπαλίκαρο του καθεστώτος Μητσοτάκη που εργάζονταν παλιά στην ίδια αυτή ναυαρχίδα. 5) Η επιτροπή κλείνει άρον-άρον την υπόθεση αποκλείοντας ουσιώδεις μάρτυρες που είχαν προειδοποιήσει επανειλημμένα τον αρμόδιο υπουργό για τον κίνδυνο μεγάλου δυστυχήματος. Σταματάει έτσι και η όποια σε βάθος διερεύνηση για την τσιμεντοποίηση του χώρου και την απόπειρα συγκάλυψης της τραγωδίας.  

The Shadowy, Intelligence-Linked Group Driving the US Towards War With Iran

"United Against Nuclear Iran does not miss an opportunity to try to bring the United States closer to a military conflict with Iran. And on the other side of the equation, they also have worked very hard to oppose efforts to de-escalate the U.S.-Iran relationship."   by Alan Macleod   Part 7 - A Lesson From History   The history of Iran has been intimately intertwined with the United States since at least 1953 when Washington orchestrated a successful coup against Prime Minister Mohammad Mosaddegh. Mosaddegh had refused U.S. demands to stamp out Communist influences in his country and had nationalized the nation’s oil. The U.S. installed Shah Mohammad Reza Pahlavi as a puppet ruler. An unpopular and authoritarian ruler, the Shah was overthrown in the Revolution of 1979. Since then, it has become a target for regime change, and its nuclear program is something of an obsession in the West. Often orchestrated by UANI officials while they were in government, the U.S. has carried

How the CIA oversees the Ukraine proxy war on Russia

Geopolitical Economy Report   Several reports in mainstream US media outlets show how the CIA has helped to direct the proxy war against Russia in Ukraine, and played a role in causing the conflict in the first place. Ben Norton examines the evidence.   Related: Confirmed: US imperialists wanted to drag Russia into a war with Ukraine since at least 2019

Israel Carries Out Most Sadistic Massacre, Opens Fire On Gaza Aid Convoy

Richard Medhurst  

The real reason behind TikTok ban

Glenn Greenwald /  Richard Medhurst